TIERRAS TACAS





TIERRAS TACAS
TIERRAS TACAS
Nuevamente, saliendo de Pedralba por la calle Liria, nos encontramos a la derecha con el inicio del camino del Palmeral. En su primer tramo, a la derecha, existía un terraplén de pronunciada pendiente, constitutivo de sedimentos arcillosos y gredosos. Pero no se trataba únicamente de un simple elemento paisajístico geológico. Tenía una fuerte carga de tradición cultural para aquella sociedad pedralbina agraria tradicional. Por una parte, a estas tierras se les atribuía propiedades de detergente, capaces de eliminar las manchas más pertinaces que afeaban prendas de vestir y del hogar, por lo que las mujeres pedralbinas las recogían para hacer sus coladas.
Por otra parte, este espació era objeto de sorprendentes prácticas culturales, nada que ver con lo prosaico de la limpieza e higiene de antaño, sino con el juego y la diversión protagonizada por niños. Provistos de grandes y carnosas hojas de pitera -aloe vera- a las que previamente les eliminaban los pinchos, los niños se montaban en estos improvisados trineos y, desde la parte alta de la pendiente, se lanzaban hacia abajo, deslizándose sobre la resbaladiza pendiente de las tierras tacas , algo que resultaba muy divertido y un excelente ejercicio físico, repitiendo las idas y venidas hasta el puro agotamiento. Paradójicamente, los niños manchaban sus ropas con las mismas tierras que sus madres empleaban para limpiarlas.
Novament, eixint de Pedralba pel carrer Llíria, ens trobem a la dreta amb l’inici del camí del Palmerar. En el seu primer tram, a la dreta, existia un terraplé de pronunciada pendent, constitutiu de sediments argilencs i gredosos. Però no es tractava únicament d’un simple element paisatgístic geològic. Tenia una forta càrrega de tradició cultural per a aquella societat pedralbina agrària tradicional.
D’una banda, a aquestes terres se’ls atribuïa propietats de detergent, capaços d’eliminar les taques més fortes que enlletgien peces de vestir i de la llar, per la qual cosa les dones pedralbines les arreplegaven per a fer les seues bugades. D’altra banda, aquest espai era objecte de sorprenents pràctiques culturals, res a veure amb el prosaic de la neteja i higiene, sinó amb el joc i la diversió protagonitzada pels infants. Proveïts de grans i carnoses fulles de pitera a les quals prèviament els eliminaven les punxes, els infants es muntaven en aquests improvisats trineus i, des de la part alta del pendent, es llançaven cap avall, lliscant-se sobre l’esvarós pendent de les terres, una cosa que resultava molt divertida i un excel·lent exercici físic, repetint les anades i vingudes fins al pur esgotament. Paradoxalment, els infants tacaven les seues robes amb les mateixes terres que les seues mares empraven per a netejar-les.
COMENTAN/comenten
TIERRAS TACAS
TIERRAS TACAS
“No podría decir un único recuerdo en la naturaleza de Pedralba, me he criado allí, montaña arriba y abajo. Tenemos que ser conscientes de lo que tenemos” Ángel.
“No podria dir un únic record a la natura de Pedralba, m’he criat allí, muntanya amunt i avall. Hem de ser conscients del que tenim” Ángel.